El verb jugar, en sentit general, significa 'passar el temps en quelcom que es fa amb l'objecte d'entretenir-se, de divertir-se'. Per exemple:
Es passa el dia jugant a futbol.
Ara bé, l'expressió jugar-s'hi té el significat de 'apostar' o 'arriscar-se a perdre' i sempre duu els pronoms perquè [...]
En català, com en altres llengües, hi ha verbs transitius i intransitius. Els verbs transitius són els que porten un complement directe (CD), que expressa sobre què o qui recau directament l'acció del verb. Habitualment aquest complement no va introduït per cap preposició. Són verbs transitius [...]
Per expressar la situació d'algú o alguna cosa en un lloc s'usa el verb ser. Ara bé, en el cas que es vulgui afegir, a la simple localització, un matís de duració o permanència, també es pot fer servir el verb estar. Per exemple:
Avui a la tarda serem a l'exposició.
Avui a la tarda serem a l [...]
com a vertadera o bé una situació hipotètica o falsa. Aquest fet, juntament amb altres factors, determinen l'ús del mode del verb.
Pel que fa a les construccions concessives amb el verb en indicatiu, expressen una situació concebuda com a real. És el cas de l'exemple del primer paràgraf.
En canvi [...]
Quan el subjecte està format per dos elements coordinats amb la preposició amb (o bé amb expressions com ara en col·laboració amb o juntament amb), el verb concorda en plural, tret dels casos en què el sintagma preposicional introduït per amb va entre comes perquè és un incís. Per exemple:
La [...]
subrogar alguna cosa
subrogar-se a algú o a alguna cosa
El verb subrogar, amb el significat d''assumir (un dret, una obligació, una funció) d'altri', es pot usar transitivament. Per exemple:
L'empresa adjudicatària ha de subrogar l'equip actual.
Amb el mateix significat, el verb subrogar [...]
En oracions copulatives en què el subjecte és una persona o un animal i l'atribut és un adjectiu o un participi, s'utilitza el verb ser o estar segons el cas.
En general, es fa servir el verb ser si l'atribut indica una qualitat definidora o una característica permanent. Per exemple:
En Joan és [...]
El verb semblar, quan té el sentit d'opinió o d'aparença, pot dur oracions subordinades de tipus diferent.
Com a verb d'opinió, es pot construir amb una subordinada d'indicatiu o bé, en certs contextos, amb una subordinada d'infinitiu. En tots dos casos, l'oració és impersonal i porta un [...]
Les oracions passives es construeixen amb el verb ser i el verb principal en participi. A més, poden incloure un complement agent introduït per les preposicions per o de, que expressa qui o què fa l'acció. Per exemple:
El conductor és multat si no respecta el codi de circulació.
Enguany els [...]
De vegades, s'usa una construcció formada per un infinitiu (com ara dir, remarcar, assenyalar, indicar, afegir, recordar o destacar), amb un valor proper a la necessitat o l'obligació, en què aquest infinitiu no depèn de cap verb amb forma finita i va seguit d'una subordinada introduïda per que o [...]